sábado, 11 de febrero de 2012

L'ESSÈNCIA D'UNA BONA COMUNICACIÓ

Per parelles, els alumnes de 5è han elaborat "la caixa de les essències".

L’objectiu final del joc és aconseguir dissenyar la fórmula d’una essència que promogui el desig de millorar la comunicació.

La matrioska són unes nines de fusta tradicionals russes buides per dins de forma que en el seu interior pot haver-hi una altra nina. Ens han demanat que dissenyem, seguint el concepte de la matrioska, "La caixa de les essències", això és,  un conjunt de caixes de manera que sigui possible posar una dins l'altra - en aquest cas, la caixa de "L'essència de la comunicació" -. En les cares de la capseta més petita hi ha d'haver escrit allò que penseu que és essencial per una bona comunicació.

  • Què penseu que és essencial per a una bona comunicació?
  • Feu una llista ordenada, segons la seva importància, amb els aspectes que heu considerat en l'apartat anterior.
  • Decoreu les cares dels cubs amb els aspectes triats; recordeu que el que considereu més important s'ha de reservar per la capseta més petita com si es tractés del "cor" de la matrioska.

Activitat extreta de KXA de comunicació



LA BONA COMUNICACIÓ

Hem fet una pluja d'idees per recollir els elements que afavoreixen una bona comunicació.

Una bona comunicació és el primer pas per resoldre un conflicte

  • Dialogar.
  • Escoltar als altres.
  • Parlar sense faltar-nos al respecte.
  • No interrompre.
  • Entendre com es sent l'altre.
  • Parlar amb un to adequat.
  • Esforçar-nos per fer-nos entendre.





domingo, 5 de febrero de 2012

LA COMUNICACIÓ ASSERTIVA

" Escolta amb atenció i sense jutjar. Escolta amb el cor tant com amb les orelles." (Julie Kuebelbeck) 

Per introduir la comunicació assertiva hem llegit el conte del triple filtre de Sòcrates. Es tracta d'un conte interessant que parla sobre un mètode que utilitzava (fa més de 2000 anys) el filòsof Sòcrates per filtrar les xafarderies. 


Quan parlem d'algú que no està present hem de saber posar-nos en el seu lloc. Quants malentesos causen comentaris sobre els altres que simplement vénen de suposicions? 


Un dia, un conegut es va trobar amb el gran filòsof i li va dir: 
― Saps què he sentit sobre el teu amic? 
―Espera un minut ― va replicar Sòcrates ―. Abans de dir-me res, voldria que passessis un petit examen. Jo l’anomeno l’examen del triple filtre.
―Triple filtre? ―va preguntar l’altre.
―Correcte ―va continuar Sòcrates―. Abans que continuïs, pot ser una bona idea filtrar tres vegades el que em vols dir. És per això que l’anomeno “l’examen del triple filtre”. El primer filtre és la VERITAT: Estàs completament segur que el que em vols dir és cert?
―No ―va contestar l’home―, en realitat només ho he sentit i…
―Bé ―va dir Sòcrates―, llavors realment no saps si és cert o no. Ara permet-me aplicar el segon filtre, el filtre de la BONDAT: És alguna cosa bona el que em vols dir del meu amic?
―No, al contrari…
―Llavors, vols dir-me alguna cosa dolenta d’ell, però no estàs segur que sigui certa. Però encara podria voler sentir-ho, perquè queda un filtre, el filtre de la UTILITAT: Em servirà d’alguna cosa saber el que em vols dir del meu amic?
―No, la veritat és que no.
―Bé ―va concloure Sòcrates­―, si el que vols dir-me no és cert, ni és bo ni m’és útil, perquè hauria de voler-ho saber?