LA FORMA I EL COLOR DE LA PAU

GANDHI

 El dia 30 de gener se celebrarà una nova edició del DENIP, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau. La jornada es convoca anualment per commemorar l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi i recordar la seva tasca en favor de la noviolència i la pau. 

COM CONSTRUÏM LA PAU?

SI EL MÓN FOS

Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…

Però és escrit amb tinta
de mal color:
del color brut de la guerra
i del dolor.

Qui voldrà escriure un nou món més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…

 Joana Raspall

El Sr Guerra i la Sra Pau

.. el Guerra es va tornar vermell i va quedar molt parat perquè era el primer cop en molt de temps que li feien un regal. El pastís li va agradar molt i, per primer cop en molts mesos, va somriure..

ON COMENÇA LA PAU?

REFLEXIONS PER LA PAU 

Cada classe de cicle superior ha elaborat unmanifest per la Pau . Un text escrit entre tots on reflexionem i enscomprometem per la Pau.

FRAGMENTS DEL MANIFEST  

"La Pau la trobem a molts raconsi raconets. Així doncs,  la Pau a casa, cada dia, es  vesteix d’ alegria i felicitat .

A la classe hi ha Pau quancol·laborem tots junts  per resoldrealgun problema. La Pautambé arriba quan escoltem i pensem com se senten els altres.

Al pati hi ha Pau quan somcapaços de parar i pensar sobre el problema que hem tingut. També quan juguemtots junts respectant les normes del joc.

Al món la Pau arriba volant, peròmalauradament hi ha molts llocs en que no pot fer el seu niu.

És peraixò, que cal seguir lluitant perquè la Pau arribi a tothom.  "

LA CLASSE DE CINQUÈ A

"Encara que no la vegi  la Pau, a casa meva, mai canvia de lloc perquè sempre la tenim present.Convivim i creixem plegats.

La Pau a l’escolaem visita cada dia,segurament sense adonar-me’n. Quan col.laboro amb elsaltres, quan sóc respectuós amb els diferents punts de vista, quan perdono,quan dialogo, quan escolto i  quan intento buscar solucions als nostres problemes."

LA CLASSE DE CINQUÈ B

"Pensem que hauríem de sercapaços de respectar-nos i resoldre els problemes parlant , no importa comsiguem ni d’on venim  tots tenim dret aser feliços i a viure en Pau. " 

LA CLASSE DE SISÈ A

"Creiem, que des d’ aquípodem fer moltes coses per col·laborar per la Pau, no insultar-nos i resolen els nostresproblemes dialogant. No volem al nostre costata ningú que utilitzi la violència física o verbal per resoldre problemes.

Prometem que serem més justos i ajudarem aaquells que  ho necessitin oferint elnostre ajut i el nostre temps.

Gandhi va lluita tota laseva vida per la Paui nosaltres volem continuar i acabar allò que va començar.

Junts ho podem fer ! Sítots caminem plegats ho podem aconseguir!!! "

LA CLASSE DE SISÈ B

El dia  30 de gener es celebrarà el  Dia Escolar de la no violència i la Pau. Per començar a treballar-hi us deixem un conte que ens pot ajudar a reflexionar sobre on ha de germinar la Pau. 

Esperem els vostres comentaris!

EL TRENCACLOSQUES 

Hi havia una vegada, un científic que vivia molt concentrat investigant en el seu laboratori com solucionar els grans problemes del món.

Un dia, el seu fill de set anys, va entrar al seu laboratori disposat a ajudar al seu pare. El científic, nerviós per la interrupció, va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Com que s’hi resistia, el pare va pensar com podria distreure el nen.

De sobte, va veure una revista on hi havia un mapa del món. Amb unes tisores va retallar el mapa en molts trossets, els va barrejar i va donar el puzzle al seu fill dient-li: “Com que t’agraden els trencaclosques, et dono el món trossejat perquè l’arreglis solet”.

El pare va calcular que el nen estaria uns deu dies per compondre el mapa, però al cap de poques hores, va sentir la veu del nen que li deia satisfet: “Papa, ja està!! Ja l’he acabat!!!”. El pare no s’ho podia creure, pensava que era impossible que a la seva edat hagués aconseguit recompondre un mapa que no havia vist mai abans.

L’home es va aixecar per anar a veure el treball del nen i, efectivament, el mapa estava complert!! Com podia ser??

El pare, sorprès, va preguntar-li: “Fill, tu no sabies com era el món…Com ho has fet?”

I el nen respongué: “Papa, jo no sabia com era el món, però quan has tret el mapa de la revista per retallar-lo, he vist que a l’altre costat del paper hi havia la figura d’un home. He girat els retalls de paper i he començat a refer l’home, que sí sabia com era.Quan he aconseguit arreglar l’home, he girat el full i he vist que havia arreglat el món!!“.

Soufian: Un imant de la felicitat

Soufian Bouyinza Dabbou té 11 anys i és un nen feliç. Viu a Manlleu amb els seus pares, Mimoun i Ouafae. Juga a futbol i a bàsquet, fa natació i va amb bicicleta, de fet, com qualsevol altre nen, com tots els seus amics de l'escola. Res especial si no fos perquè el Soufian no té cames.

"Soufian, el nen que volia volar" és la història de superació d'un nen ple de somnis, de somriure permanent i una gran personalitat. És un autèntic imant de la felicitat. L'actitud positiva amb que afronta el seu dia a dia suposa una gran lliçó per l'actual societat de com s'ha d'afrontar el present i el futur.


Em quedo amb la reflexió que fa la tutora d'en Soufian
On són els límits? Hi ha límits? Qui els posa?

Els límits són dins nostre i sempre són imaginaris o imposats. Amb esforç i il.lusió  tot és possible!!

També em quedo amb el somriure d'en Soufian. Una bona manera d'encarar les coses.